L’actor Dafnis Balduz presenta "Qui va matar el meu pare" al Guíxols Escena
Daphnis Balduz presenta l’obra com una història amb moments d’esperança sobre la relació entre un pare i un fill. Parla de l’educació, la rebel·lió del fill per ser ell mateix i la possibilitat que pare i fill transformin la seva manera d’entendre’s. També reflexiona sobre com, amb el temps, pot canviar la mirada sobre els pares.
Balduz explica que la política afecta aspectes com l’habitatge i les condicions de vida. A partir de l’accident laboral del pare del relat, l’obra planteja les ajudes i les cures disponibles. La conversa també aborda què pot decidir una persona davant d’una desgràcia i el paper del coneixement d’un mateix i la teràpia.
L’entrevista tracta les correccions que rep el protagonista de petit sobre la veu i els gestos, i les pressions perquè els homes siguin forts i no mostrin sensibilitat. Balduz defensa que les criatures puguin comportar-se de manera genuïna, sense que se’ls imposi una forma determinada de ser.
Balduz descriu la interpretació de diversos personatges i el contacte directe amb el públic com una experiència que el fa sentir vulnerable i, alhora, li permet observar-ne les reaccions. Explica que va proposar el projecte a Pau Roca i que el director va treballar la condensació del text per adaptar-lo al teatre.
Balduz convida els oients a veure l’obra i diu que pot remoure i fer que cadascú se la senti seva. Explica que la història l’ha portat a empatitzar amb el pare i a pensar en el perdó, en entendre els errors dels pares i en assumir la responsabilitat sobre els canvis propis. Al final, es recorda la representació a Sant Feliu de Guíxols i com obtenir-ne entrades.
L’obra i la relació entre pare i fill
L’actor Daphnis Balduz presenta Qui va matar el meu pare?, una obra basada en el text d’Édouard Louis i dirigida per Pau Roca. Explica que, tot i el títol, la funció té moments d’esperança i aborda la relació entre un fill que vol ser ell mateix i un pare que intenta qüestionar l’educació que ha rebut.
«tots som fills, no tots som pares, però tots som fills.» — Daphnis Balduz
Balduz reflexiona sobre com entendre les limitacions i les intencions dels pares pot ajudar a mirar-los amb més empatia, sense deixar de prendre les regnes de la pròpia vida.
Política i condicions de vida
L’entrevista tracta la idea que la política no es limita als parlaments: també influeix en qüestions quotidianes i en les ajudes, les cures i les condicions de vida d’una persona després d’un accident laboral. Balduz explica que l’obra combina les circumstàncies socials amb les decisions personals i parla de les eines que poden aportar el coneixement d’un mateix i la teràpia.
Masculinitat i llibertat de ser un mateix
Balduz comenta els episodis del text en què es corregeix el comportament i la manera de parlar d’un nen perquè s’ajustin a una idea convencional de masculinitat. Defensa que les criatures puguin expressar-se genuïnament i relaciona aquestes pressions amb les expectatives sobre com han de comportar-se els homes davant del dolor i les emocions.
Interpretació i representació a Sant Feliu
L’actor descriu el repte de sostenir gairebé tot sol l’obra i parlar directament amb el públic, i explica que Pau Roca va ajudar a condensar el text per dur-lo a escena. També convida els oients a veure la funció a Sant Feliu de Guíxols i parla de com interpretar-la l’ha fet empatitzar amb el pare del relat i pensar en el perdó i la responsabilitat personal.