En conversa

L'espai on compartim històries que val la pena explicar

·10 episodis

RSS

episodis

10 episodis

9 d’oct. del 2026
19'
Ca l’Àngel: 86 anys d’història familiar i passió pel món del vi a Sant Feliu de Guíxols
L’entrevista repassa la trajectòria de Ca L'Àngel, negoci familiar de Sant Feliu de Guíxols dedicat als vins, els escumosos, els licors i l’alimentació. Jordi Agustí explica els inicis de la botiga, fundada pels seus avis, i el relleu entre generacions. «S'ha de remar fort, està clar.» — Jordi Agustí Al llarg de la conversa, parla de l’ampliació de l’establiment, de la distribució per a l’hostaleria i de l’aposta pels vins de l’Empordà i els petits cellers. També explica la funció de la sala de tastos i l’assessorament als clients. Canvis i continuïtats: Jordi Agustí descriu un comerç i uns hàbits de consum més ràpids, i destaca la voluntat de mantenir el tracte proper.Adaptació del negoci: aborda la botiga en línia, els canvis del mercat i la necessitat d’ajustar-se a allò que demanen els clients.Arrelament: recorda clients de diverses generacions i expressa el seu afecte per Sant Feliu.
8 d’oct. del 2026
28'
Fran Gómez, 27 anys cuidant el fons marí de Sant Feliu
La 27a neteja del fons marí La conversa amb Fran Gómez, director i gerent de Piscis Diving, se centra en la neteja del fons marí de Sant Feliu de Guíxols, prevista per a l’11 i el 12 d’octubre. Gómez explica que l’activitat mobilitza bussejadors i voluntaris de terra, i que els residus es classifiquen i s’exposen als centres escolars per parlar de la seva degradació i del seu impacte. «Lo más importante de todo es que haya una concienciación a través del pueblo y la base son los niños.» — Fran Gómez Residus i xarxes fantasma Entre les troballes de neteges anteriors hi ha hagut motos, urnes funeràries i residus arrossegats fins a la costa per la riera. Gómez recorda també xarxes de pesca que han quedat enganxades als esculls i poden danyar-los. Descriu el procediment per gestionar una xarxa fantasma: documentar-ne la posició i l’estat i traslladar la informació a les institucions corresponents, que valoren si s’ha de retirar. En les neteges actuals, diu que sovint recullen fils de pesca, llaunes i caixes de cucs. També adverteix sobre els ploms de pesca, les línies que freguen el fons i els esquers amb hams que poden ferir bussejadors. Consells per evitar residus al mar Gómez explica que les escoles visiten l’exposició dels residus i reben informació sobre què es pot llençar pel lavabo. Recomana abocar-hi l’aigua de la galleda de fregar, i no pas a les clavegueres, que poden conduir-la cap al mar. També demana no llençar burilles, residus ni restes de menjar a l’aigua: segons explica, alimentar les oblades pot reduir la diversitat de peixos. Vida marina i observació El convidat anima a observar el litoral fent snorkel i parla de les espècies que es poden veure a la zona. Esmenta les migracions de peixos, el peix mula, el peix lluna i les ratlles, i explica com els eriçons recullen alguns residus i com els pops poden aprofitar ploms de pesca per als seus caus. «La oblada, nosotros si salimos a mar, que nos cogemos aquí en el náutico un pádel, un kayak o lo que sea y salimos a mar con nuestro bocadillito, con nuestro almuerzo, evidentemente nosotros no vamos a tirar un plástico al mar, eso ya lo sabemos, pero las cuatro miguitas que quedan del bocadillo o el resto de la tortilla de patata, no se puede tirar al mar» — Fran Gómez Protecció de l’escull i participació Gómez defensa que es protegeixi aquest tram de la Costa Brava mitjançant una reserva marina. Relaciona la recuperació que observa en l’escull amb la disminució de l’activitat pesquera en algunes zones i diu que les xarxes poden malmetre organismes com les esponges i els coralls. Per participar en la neteja, els bussejadors amb titulació recent poden ajudar dins l’aigua; les persones que no bussegen poden col·laborar a classificar els residus.
7 d’oct. del 2026
13'
Maria Wallace: entre l’Empordà i Irlanda, la poesia de la memòria i el pas del temps
L’entrevista amb Maria Wallace gira al voltant de La policromia del silenci, el seu cinquè llibre de poemes, guardonat amb el 41è Premi de Poesia mossèn Narcís Seguer. L’autora explica que el títol prové d’un vers i que associa el silenci amb pensaments inesperats i els colors amb experiències noves. Temes i identitats El poemari aborda qüestions com la vida, l’amor, la memòria i el pas del temps, i expressa preguntes i idees que no sempre es poden entendre del tot. Wallace parla de la influència dels seus canvis de país i de les seves dues identitats, vinculades a Catalunya i Irlanda. També explica que va començar a escriure en anglès i que més endavant va trobar en el català una manera de donar veu a les arrels. Sobre la lectura del llibre, proposa deixar-se portar pel que se sent, sense necessitat d’entendre cada paraula. «La poesia és molt personal, tant per al poeta com per qui la llegeix.» — Maria Wallace L’entrevista també tracta els reconeixements rebuts per la seva obra, la seva etapa vinculada a la pintura i el que encara l’impulsa a escriure. Al final, s’anuncia la presentació del llibre a Sant Feliu de Guíxols.
6 d’oct. del 2026
16'
Josep Camús ens descobreix els secrets dels bolets
Una temporada sense bolets El cuiner jubilat i aficionat als bolets Josep Camus explica que la temporada és molt dolenta per la manca de pluja, la calor i la poca humitat. Recorda que l’any passat el seu fill Jordi va agafar el relleu del restaurant i que continua algunes de les campanyes que ell hi feia. «No, la temporada és zero total. No hi ha ni un bolet» — Josep Camus Espècies i hàbitats Camus descriu bolets habituals de la zona, com l’ou de reig, el sureny o cep, el pinatell, el rovelló, el bolet de soca i l’escarlet, i explica en quins tipus de bosc i condicions es poden trobar. També comenta que la rosada del matí i la humitat poden orientar els boletaires, i que l’incendi de les Gavarres i la manca de pluja afecten l’estat del bosc. Bolets a la cuina Parla de combinar bolets amb peix i proposa diferents preparacions, com fregir l’ou de reig sense afegir-hi oli per sobre o fer-lo al forn amb patates. També esmenta l’arròs de sèpia, salsitxes i bolets, i altres espècies que considera gustoses. «Primer, gaudir de la natura. Això és el principal.» — Josep Camus Consells per anar a buscar bolets Per a qui comença, recomana buscar els bolets segons l’hàbitat, anar amb algú que els conegui i no collir els que no s’identifiquen. Explica que algunes espècies es poden assemblar a bolets verinosos i aconsella no endinsar-se massa al bosc si no s’hi està acostumat.
5 d’oct. del 2026
23'
Toni Strubell parla de l’homenatge a Gaudí i Pau Casals
L’homenatge a Gaudí i Pau Casals L’escriptor i secretari nacional de l’ANC Toni Strubel explica l’acte que l’Assemblea Guíxols-Velldar organitza el 9 d’octubre al Casino La Constància. L’homenatge combinarà música, teatre i intervencions per recordar Antoni Gaudí i Pau Casals, a qui uneixen, segons Strubel, la catalanitat i la defensa de valors culturals i polítics. «la seva catalanitat els fa ser figures molt paral·leles.» — Toni Strubel Trajectòries i compromís Strubel destaca la defensa de Gaudí de la llengua catalana, que va comportar que fos detingut breument durant la dictadura de Primo de Rivera, i el rebuig de Casals al franquisme. També recorda el suport del músic a les persones refugiades i a la maternitat d’Elna, la seva negativa a actuar davant de Hitler i la voluntat d’acostar la música clàssica a la gent treballadora. Comparteix, a més, records familiars relacionats amb Casals i amb l’atenció mèdica que va rebre Gaudí després de l’accident del tramvia. Els llegats artístics L’entrevista tracta l’obra arquitectònica de Gaudí, especialment la Sagrada Família, i la vigència del seu llegat. Sobre Casals, Strubel posa l’accent en el seu paper com a símbol de catalanitat i en la seva defensa de valors republicans. Programa de l’acte i lectura de Casals L’homenatge inclourà una actuació musical de Carles Coll i el seu fill, una peça teatral que imagina una conversa entre Casals i Gaudí i un parlament de Strubel. L’entrevistat critica que, segons ell, en un acte a Madrid s’hagués deixat de banda el vessant catalanista i republicà de Casals. També explica que el músic i el seu avi, Josep Trueta, van patir un tracte injust a Anglaterra i que els diners que Casals hi tenia en un compte van ser recuperats amb l’ajuda de Trueta. Què poden ensenyar avui Strubel defensa que el llegat de les dues figures convida a posar els valors per davant, fer sacrificis i mantenir la solidaritat. L’entrevista acaba recordant les dades de l’acte: el 9 d’octubre, al Casino La Constància, amb taquilla inversa.
2 d’oct. del 2026
23'
L’actor Dafnis Balduz presenta "Qui va matar el meu pare" al Guíxols Escena
L’obra i la relació entre pare i fill L’actor Daphnis Balduz presenta Qui va matar el meu pare?, una obra basada en el text d’Édouard Louis i dirigida per Pau Roca. Explica que, tot i el títol, la funció té moments d’esperança i aborda la relació entre un fill que vol ser ell mateix i un pare que intenta qüestionar l’educació que ha rebut. «tots som fills, no tots som pares, però tots som fills.» — Daphnis Balduz Balduz reflexiona sobre com entendre les limitacions i les intencions dels pares pot ajudar a mirar-los amb més empatia, sense deixar de prendre les regnes de la pròpia vida. Política i condicions de vida L’entrevista tracta la idea que la política no es limita als parlaments: també influeix en qüestions quotidianes i en les ajudes, les cures i les condicions de vida d’una persona després d’un accident laboral. Balduz explica que l’obra combina les circumstàncies socials amb les decisions personals i parla de les eines que poden aportar el coneixement d’un mateix i la teràpia. Masculinitat i llibertat de ser un mateix Balduz comenta els episodis del text en què es corregeix el comportament i la manera de parlar d’un nen perquè s’ajustin a una idea convencional de masculinitat. Defensa que les criatures puguin expressar-se genuïnament i relaciona aquestes pressions amb les expectatives sobre com han de comportar-se els homes davant del dolor i les emocions. Interpretació i representació a Sant Feliu L’actor descriu el repte de sostenir gairebé tot sol l’obra i parlar directament amb el públic, i explica que Pau Roca va ajudar a condensar el text per dur-lo a escena. També convida els oients a veure la funció a Sant Feliu de Guíxols i parla de com interpretar-la l’ha fet empatitzar amb el pare del relat i pensar en el perdó i la responsabilitat personal.
1 d’oct. del 2026
10'
Anna Termes ens parla de com viure activament la jubilació
En aquesta conversa, Anna Termes explica com viu la jubilació com un canvi d’etapa i d’horaris, no pas com un final. Continua implicada en activitats i associacions, i anima les persones que es jubilen a trobar allò que els agrada fer. Una vida activa i plena d’activitats Anna parla de les activitats que omplen el seu dia a dia: gimnàstica, balls en línia, bachata, salsa, zumba, cartes i sardanes. També participa en activitats vinculades a les sardanes i en cursos a les escoles. Explica que estar activa li dona força i que, quan no fa res, s’avorreix. «Estar activa no em cansa, si anem a mirar això, m'acarrega les piles, m'adona força.» — Anna Termes Trobar el propi camí després de jubilar-se La conversa aborda la por de no saber què fer l’endemà de deixar la feina. Anna recomana buscar activitats segons els gustos de cadascú i destaca la companyia i el sentiment de formar part d’un grup. Recorda també que ara pot fer activitats que abans li costaven per falta de temps, com les excursions d’un dia. «No s'acaba el camí, sinó que ens avisa perquè en ve un altre.» — Anna Termes
30 de set. del 2026
18'
El Punt Jove inicia les inscripcions amb noves activitats per als joves
El Punt Jove i les inscripcions Quim Díaz, tècnic de joventut de l’Ajuntament de Sant Feliu, explica què hi trobarà un jove que s’acosti per primer cop al Punt Jove. Les dinamitzadores l’acullen i li presenten els recursos i les activitats. La setmana de portes obertes i inscripcions concentra la majoria d’altes, però també s’hi pot inscriure durant el curs. «No trobarà res allà que no sigui per ell.» — Quim Díaz Activitats i propostes setmanals La tarda s’organitza en tres moments: rebuda, activitat lúdica i activitat socioeducativa. La programació inclou esports, jocs de taula, tallers, cuina i activitats sobre salut, formació i feina. També hi ha accions de voluntariat, i els joves poden proposar activitats a l’assemblea mensual. Necessitats dels joves i participació Els adolescents d’entre 12 i 19 anys són els usuaris més habituals. A partir dels 20 anys, les visites solen respondre a consultes concretes, com ara tramitar una beca, informar-se sobre habitatge o organitzar una activitat. El Punt Jove també ofereix suport a les famílies i fa difusió als instituts. Acollida i equip Díaz explica que les dinamitzadores acompanyen els joves que arriben amb timidesa i que les primeres visites poden requerir temps. L’equip està format per una educadora social i una psicòloga. Anima els joves a acostar-s’hi per conèixer l’espai i les propostes.
29 de set. del 2026
11'
El cardiòleg David Antonio Minchola parla de prevenció i salut cardiovascular
Cuidar la salut cardiovascular Amb motiu del Dia Mundial del Cor, l’episodi conversa amb el doctor David Antonio Minxola, cardiòleg de l’Hospital de Palamós, sobre la salut cardiovascular i la prevenció. Malalties i factors de risc El doctor descriu diverses patologies, com la cardiopatia isquèmica, la fibril·lació auricular, la insuficiència cardíaca, les malalties de les vàlvules i la hipertensió. Diferencia els factors de risc modificables —com el tabac, el colesterol, la diabetis, el sedentarisme i l’estrès crònic— dels que no es poden modificar, com l’edat, el sexe i la genètica. «el no tener dolor y salirse mal no garantiza que la circulación del corazón esté perfecta.» — David Antonio Minxola Prevenció i senyals d’alarma Minxola recomana fer controls mèdics, especialment a partir dels 40 anys, i destaca hàbits com evitar el tabac, seguir una dieta mediterrània, fer activitat física i descansar prou. També alerta que convé augmentar la intensitat de l’exercici de manera gradual i consultar abans si hi ha factors de risc. L’entrevista repassa els possibles senyals d’un problema greu, com un dolor opressiu al pit que duri més de deu minuts, falta d’aire sobtada amb suor freda o pèrdua de coneixement. Davant d’aquests signes, el doctor indica que cal trucar al 112. També assenyala que l’infart pot presentar símptomes diferents en les dones i insisteix a no deixar la medicació prescrita.
28 de set. del 2026
20'
Isidre Ribera: memòria viva del Sant Feliu d’abans
Memòria i transformació de la ciutat L’episodi parteix de l’exposició El paisatge humà de la Vall d’Aro, amb fotografies de Sant Feliu i altres municipis de la Vall d’Aro, per conversar amb Isidre Rivera, que ha conegut generacions de ganxons des de la seva barberia. Rivera explica què li evoquen les imatges i com ha vist transformar-se la ciutat. La barberia i la vida quotidiana Rivera descriu la barberia com un lloc on es parlava de tot: futbol, política, històries familiars i feina. La preocupació principal dels clients era que la família estigués bé i pogués tirar endavant; també recorda les dificultats de la postguerra. Evoca la tranquil·litat del barri, les converses al carrer i la relació de confiança entre veïns, que considera una de les coses que més troba a faltar. També parla dels canvis urbanístics i de l’arribada del turisme, inclòs el tancament de la Rambla al trànsit, que va permetre passejar-hi sense por dels vehicles. «una barbaria era com una petita universitat.» — Isidre Rivera Records i transmissió de la memòria Rivera recorda músics i altres persones de la vida quotidiana de Sant Feliu, i explica que participa en xerrades del Guíxols Experience sobre la història del barri del Puig i els safareigs públics. Defensa que cal conservar i transmetre aquests records, i demana que els mitjans els tinguin ben ordenats i els expliquin. «Que quedi allò, que perduri totes aquestes persones com ara nosaltres, que tenim la sort de poder explicar tot això.» — Isidre Rivera Al final, la presentadora relaciona l’exposició amb el valor dels testimonis: les fotografies mostren com era la ciutat, mentre que persones com Rivera poden explicar com s’hi vivia.