Maria Wallace: entre l’Empordà i Irlanda, la poesia de la memòria i el pas del temps
Presentació del poemari i conversa sobre què pot trobar-hi el lector. Wallace explica que el títol parteix d’una línia d’un poema i relaciona el silenci amb pensaments inesperats i els colors amb experiències noves.
Wallace parla de la vida, l’amor, la memòria i el pas del temps, i diu que vol expressar allò que és difícil de comprendre. També explica el lloc de la natura i dels paisatges de la infantesa en aquest llibre i en els anteriors.
L’autora repassa la seva experiència de viure a Catalunya, Xile i Irlanda, i explica com aquests canvis han influït en la seva manera d’escriure. Parla de la convivència de les seves identitats i dels paisatges que encara sent propis.
Wallace explica el pas de l’anglès al català i l’alegria de donar veu a les seves arrels. També compara la poesia amb la pintura i parla de les possibilitats del llenguatge per expressar allò que no s’entén del tot.
L’autora recorda la sorpresa pel reconeixement literari rebut a Irlanda i la seva valoració del premi al poemari. També explica què significa per a ella poder crear i publicar en català.
Wallace reflexiona sobre com l’edat transforma la manera d’entendre la poesia i recorda que va haver de trobar una veu pròpia. Recomana que els lectors es deixin portar pel que senten, encara que algunes paraules conservin el seu misteri.
La conversa acaba amb el que li desperta presentar el llibre a prop del lloc on va néixer i va viure, i amb la necessitat d’expressió que encara la porta a escriure. S’anuncia la presentació de *La policromia del silenci* a la Biblioteca Pública Octavi Viadí i Margarit.
L’entrevista amb Maria Wallace gira al voltant de La policromia del silenci, el seu cinquè llibre de poemes, guardonat amb el 41è Premi de Poesia mossèn Narcís Seguer. L’autora explica que el títol prové d’un vers i que associa el silenci amb pensaments inesperats i els colors amb experiències noves.
Temes i identitats
- El poemari aborda qüestions com la vida, l’amor, la memòria i el pas del temps, i expressa preguntes i idees que no sempre es poden entendre del tot.
- Wallace parla de la influència dels seus canvis de país i de les seves dues identitats, vinculades a Catalunya i Irlanda. També explica que va començar a escriure en anglès i que més endavant va trobar en el català una manera de donar veu a les arrels.
- Sobre la lectura del llibre, proposa deixar-se portar pel que se sent, sense necessitat d’entendre cada paraula.
«La poesia és molt personal, tant per al poeta com per qui la llegeix.» — Maria Wallace
L’entrevista també tracta els reconeixements rebuts per la seva obra, la seva etapa vinculada a la pintura i el que encara l’impulsa a escriure. Al final, s’anuncia la presentació del llibre a Sant Feliu de Guíxols.