Gent d'aquí
Un espai d'entrevistes amb protagonistes del nostre entorn. Converses, emocions, talent i experiències, amb històries per sentir.
Subscriu-te
40 anys de l'Agrupació Teatral Benet Escriba
Roser Descaira recorda la fundació del grup, la voluntat d’utilitzar el teatre com a eina educativa i les primeres representacions de *La Ratera* a Sant Antoni de Calonge, abans que Sant Feliu tingués teatre.
Carrion explica que va començar de petita en una activitat de teatre escolar organitzada per Descaira i que després es va incorporar a l’agrupació. Parlen de la relació entre teatre, educació i formació de nous intèrprets.
Descaira recorda que els primers *Pastorets* es van fer en una sala de festes i que van haver de trobar un generador quan els van tallar el llum. La conversa passa a les exigències de l’assaig i als valors de constància i responsabilitat.
Carrion i Descaira parlen de les dificultats per mantenir l’assistència als assajos i de la responsabilitat que implica acceptar un paper. Expliquen com la preparació dels *Pastorets* és un procés llarg i recorden el cas d’un nen que va continuar participant perquè s’hi havia compromès.
Descaira repassa la seva formació dirigint teatre infantil i l’obertura de l’agrupació a formats diversos. Carrion reflexiona sobre la pèrdua de prestigi del teatre en una societat de pantalles i ritmes ràpids, però també sobre la il·lusió de crear, aprendre i actuar en comunitat.
Les convidades recorden incidents de representacions: la cama enguixada per error d’un actor, un autobús encallat durant una sortida a Montpeller i escenes oblidades que els actors van saber salvar. També expliquen experiències d’actuar durant els embarassos.
Descaira parla dels seus papers de Sant Miquel als *Pastorets*. Carrion defensa una cultura accessible, en què tothom pugui participar i desenvolupar el seu talent artístic, tant si actua com si fa altres tasques teatrals.
Descaira destaca que l’agrupació ha sabut adaptar-se i reunir persones amb idees diferents. Les convidades esmenten els *Pastorets*, l’obra *Flairanàs* i la continuïtat del grup gràcies a les noves generacions.
Quaranta anys de teatre a Sant Feliu
La presidenta de l’Agrupació Teatral Benet Escriba, Roser Descayre, i la directora Cristina Carrión repassen els quaranta anys de l’entitat, creada l’1 de maig del 1986. Descayre explica que el grup va néixer amb la voluntat d’apropar el teatre als infants i que, abans que Sant Feliu tingués teatre, van estrenar La Ratera a Sant Antoni de Calonge.
Teatre, aprenentatge i compromís
Una porta d’entrada per a infants i joves
Carrion recorda que va començar a fer teatre als deu anys, en una activitat de teatre escolar organitzada per Descayre, i que més endavant es va incorporar a l’agrupació. Les convidades expliquen que el grup ha mantingut la idea de formar persones i vincular el teatre amb l’educació, no només de dirigir actors ja formats.
L’esforç d’assajar i sostenir un projecte
Parlen de la constància, la responsabilitat i el compromís que requereix preparar una obra, especialment els Pastorets. Carrión observa que costa mantenir l’assistència als assajos i que sovint es busquen resultats immediats. Descayre explica que la direcció també comporta dificultats quan els intèrprets falten.
«Volen resultats immediats i això amb el teatre potser Roser, no?» — Cristina Carrión
Com ha canviat el teatre
Descayre recorda els inicis del grup i la seva formació dirigint teatre infantil. Explica que el seu enfocament s’ha obert a diferents formats i que incorpora música a les obres. Carrión assenyala que, al seu parer, el teatre ha perdut prestigi en una societat marcada per les pantalles, la rapidesa i l’oferta d’oci. Alhora, destaca que continua havent-hi il·lusió per aprendre, crear i actuar, i que el teatre pot acollir persones de totes les edats i procedències.
Anècdotes dels escenaris
Les convidades comparteixen incidents i moments viscuts en representacions i gires: un actor que va acabar amb la cama enguixada per error, una sortida en autobús que va quedar encallat a Montpeller i escenes oblidades o improvisades. També recorden les actuacions durant els embarassos de Descayre i Carrión.
El record i el futur de l’agrupació
Descayre voldria que es recordessin els seus papers de Sant Miquel als Pastorets. Carrión desitja que l’entitat sigui vista com un grup treballador que fa accessible la cultura i permet que cadascú desenvolupi el seu talent artístic. Les dues remarquen que l’agrupació ha continuat gràcies a la capacitat d’adaptar-se i a les noves generacions.