
Mossèn Pere Narbón s’acomiada de Sant Feliu
Mossèn Pere Narbon explica com va rebre la sorpresa del bisbe sobre el seu trasllat a Olot i repassa els seus dos anys intensos a Sant Feliu de Guíxols.
Es parla del caràcter fort però acollidor dels ganxons i de com es viu la vocació sacerdotal les 24 hores del dia des de la proximitat humana.
El mossèn recorda moments inoblidables com la Setmana Santa, el Corpus i l'acompanyament personal a persones que s'han acostat a la fe.
Es tracta de com connectar amb els joves buscant l'autenticitat enfront de la societat actual i s'esmenten projectes com peregrinacions i trobades mundials.
Es reflexiona sobre la seva joventut en arribar a la parròquia i com els feligresos el defineixen com a una persona clàssica i moderna alhora.
Un comiat emotiu adreçat a tota la ciutadania, detallant el seu nou repte al capdavant de 32 parròquies a Olot i la comarca de la Garrotxa.
Comiat i balanç de dos anys intensos
Després de dos anys de servei a Sant Feliu de Guíxols, mossèn Pere Narbon s'acomiada de la ciutat i de les seves parròquies per iniciar una nova etapa a Olot. En aquesta entrevista, fa un repàs emocionat del seu pas pel municipi ganxó, destacant la gran implicació i la resposta positiva de la ciutadania.
Reflexions sobre la vocació i la joventut
Durant la conversa, el mossèn reflexiona sobre:
- La importància de viure la fe amb autenticitat en un món ple de filtres i intel·ligència artificial.
- Els reptes i prejudicis superats a causa de la seva joventut, demostrant que ser un rector jove pot ser una porta oberta al diàleg.
- El creixement personal i espiritual experimentat gràcies al contacte directe amb tantes persones de totes les edats.
"Que no tinguin por d'acollir Jesús. Jo crec que Jesús ens fa millors persones... i quan l'acollim en les nostres vides, ell treu la nostra millor versió."
Agraïment a la comunitat
Finalment, el mossèn expressa un profund agraïment a tots els col·laboradors, catequistes i veïns que l'han acompanyat en projectes com la Setmana Santa, el Corpus o les peregrinacions de joves, recordant que la parròquia és casa seva i demanant que no perdin aquesta il·lucipó col·lectiva.

