Portada
Episodis etiquetats amb Portada
962episodis
La clau per l'habitatge
22'
Parlem de les principals novetats del Reial decret llei 29/2026, la normativa que introdueix canvis importants en matèria d'habitatge i que està pendent de convalidació
En aquest nou episodi de LA CLAU, la Núria Solé i la Marina Sorigué, de l'Àrea d'Habitatge de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, expliquen les principals novetats del Reial decret llei 29/2026, una normativa que introdueix canvis importants en matèria d'habitatge i que encara està pendent de convalidació. Parlem dels contractes de lloguer de temporada i d'habitacions, de les noves pròrrogues extraordinàries, dels límits a l'actualització de les rendes i dels drets dels llogaters en qüestions com les garanties, les reparacions o la compra de l'habitatge. També repassem els nous incentius fiscals per als propietaris, les deduccions per als llogaters i les mesures per ampliar l'oferta d'habitatge assequible.
Sonàmbuls dels 60
Sonàmbuls dels 60 del 27/10/2026
Entrevistes, notícies i molta música per rememorar la dècada dels 60
L'Onada esportiva
37'
Episodi 15: Oncolliga Guíxols presenta la cursa solidària “Corre per les mames” per donar visibilitat al càncer de mama i recaptar fons per a la investigació
La cursa Corre per les Mames L’episodi se centra en la cursa solidària organitzada per la delegació ganxona de l’Oncolliga. Laia Bodro conversa amb Cristina Pardo, Laura Pardo i Esther Dardé sobre l’origen de la iniciativa, l’organització i la destinació dels diners recaptats. Origen i evolució Les entrevistades expliquen que les primeres edicions es van fer en format virtual durant la pandèmia i que, més endavant, la delegació de Sant Feliu va organitzar una cursa presencial. La primera edició local es va preparar en aproximadament un mes, amb el suport de l’Ajuntament i del Centre Excursionista Montclar. Amb els anys s’hi han incorporat voluntàries, entitats i millores en el recorregut i les activitats. «L'important és que sortim junts i vivim aquest moment de sortir de tothom junts.» — Cristina Pardo Organització, participació i recaptació La cursa és possible gràcies a la feina de l’organització, les persones voluntàries, les entitats col·laboradores i les empreses. Les entrevistades expliquen que els ingressos es destinen al programa Guapes i Valentes de la Fundació Oncolliga Girona, que ofereix serveis com el banc de perruques, suport psicològic, drenatge limfàtic i assessorament. També descriuen els recorreguts: hi ha una opció de cinc quilòmetres i un tram adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. La cursa es pot fer corrent o caminant i està pensada per a participants de diferents edats i capacitats. La conversa repassa, a més, les activitats previstes, les inscripcions i les vies per contactar amb la Fundació. Veus de participants i voluntariat La segona part recull testimonis de persones que participen o col·laboren en la cursa. Maricela Figueroa explica que s’hi estrena per donar suport a les persones afectades pel càncer. Marta parla de la participació amb la seva família i de la caminada com una cita solidària; Nati i un altre familiar expliquen què els aporta prendre-hi part. Lourdes Gutiérrez descriu la implicació de la seva colla en la barra solidària, i Katia Ayats parla del voluntariat i dels valors que hi associa. «És la festa de la solidaritat. Un dia per compartir, respirar, bon ambient i unir-nos per una causa que ens toca a tots.» — Marta
Gent d'aquí
20'
Montse Homs, síndica de greuges: "el conflicte quan hi ha tracte entre persones és inevitable"
La trajectòria i l’arribada al càrrec Montse Homs Mir explica que va acceptar la proposta de convertir-se en síndica després de llegir les funcions que estableix la normativa. La seva experiència com a docent, directora d’escola i membre del món associatiu li va semblar útil per assumir la tasca. També destaca que volia comptar amb el suport de tots els regidors. «I el conflicte quan hi ha tracte entre persones és inevitable, perquè sempre hi ha interessos diferents i el conflicte pot tenir molts colors, moltes cares i molts matisos.» — Montse Homs Parla de la importància de tractar les persones amb correcció, humanitat i ètica, i de mirar de trobar solucions abans que els conflictes s’agreugin. També reflexiona sobre el fet de ser la primera dona que ocupa la sindicatura municipal. Com funciona la sindicatura Homs explica que la sindicatura defensa els drets i les llibertats de la ciutadania en relació amb l’administració municipal. Pot estudiar queixes i orientar les persones, però no té capacitat per resoldre les demandes: la seva actuació s’ha d’ajustar a la normativa. També pot fer suggeriments a l’Ajuntament. La nova síndica comenta que l’han sorprès tant la diversitat de temes com el retorn de persones amb demandes plantejades anteriorment. Agraeix el suport del personal administratiu i dels tècnics municipals en aquesta etapa d’aprenentatge. «Nosaltres el que fem és mirar de vehicular el millor possible tota aquesta petició del ciutadà.» — Montse Homs Quan i com demanar orientació Abans d’adreçar-se a la sindicatura, la persona ha d’haver presentat una petició a l’Ajuntament. A partir d’aquí, l’oficina pot estudiar el cas, orientar sobre els passos següents o indicar a quin organisme cal acudir. Entre els temes que s’hi poden plantejar esmenta queixes de neteja viària, taxes i problemes veïnals. Homs voldria que les persones que hi acudeixen se sentin ben acollides i escoltades, encara que no sempre es pugui resoldre el problema. Al final de l’entrevista agraeix la feina dels síndics anteriors i s’informa de les dades de contacte de l’oficina.
Sonàmbuls dels 60
Sonàmbuls dels 60 del 20/10/2026
Entrevistes, notícies i molta música per rememorar la dècada dels 60
Gent d'aquí
33'
40 anys de l'Agrupació Teatral Benet Escriba
Quaranta anys de teatre a Sant Feliu La presidenta de l’Agrupació Teatral Benet Escriba, Roser Descayre, i la directora Cristina Carrión repassen els quaranta anys de l’entitat, creada l’1 de maig del 1986. Descayre explica que el grup va néixer amb la voluntat d’apropar el teatre als infants i que, abans que Sant Feliu tingués teatre, van estrenar La Ratera a Sant Antoni de Calonge. Teatre, aprenentatge i compromís Una porta d’entrada per a infants i joves Carrion recorda que va començar a fer teatre als deu anys, en una activitat de teatre escolar organitzada per Descayre, i que més endavant es va incorporar a l’agrupació. Les convidades expliquen que el grup ha mantingut la idea de formar persones i vincular el teatre amb l’educació, no només de dirigir actors ja formats. L’esforç d’assajar i sostenir un projecte Parlen de la constància, la responsabilitat i el compromís que requereix preparar una obra, especialment els Pastorets. Carrión observa que costa mantenir l’assistència als assajos i que sovint es busquen resultats immediats. Descayre explica que la direcció també comporta dificultats quan els intèrprets falten. «Volen resultats immediats i això amb el teatre potser Roser, no?» — Cristina Carrión Com ha canviat el teatre Descayre recorda els inicis del grup i la seva formació dirigint teatre infantil. Explica que el seu enfocament s’ha obert a diferents formats i que incorpora música a les obres. Carrión assenyala que, al seu parer, el teatre ha perdut prestigi en una societat marcada per les pantalles, la rapidesa i l’oferta d’oci. Alhora, destaca que continua havent-hi il·lusió per aprendre, crear i actuar, i que el teatre pot acollir persones de totes les edats i procedències. Anècdotes dels escenaris Les convidades comparteixen incidents i moments viscuts en representacions i gires: un actor que va acabar amb la cama enguixada per error, una sortida en autobús que va quedar encallat a Montpeller i escenes oblidades o improvisades. També recorden les actuacions durant els embarassos de Descayre i Carrión. El record i el futur de l’agrupació Descayre voldria que es recordessin els seus papers de Sant Miquel als Pastorets. Carrión desitja que l’entitat sigui vista com un grup treballador que fa accessible la cultura i permet que cadascú desenvolupi el seu talent artístic. Les dues remarquen que l’agrupació ha continuat gràcies a la capacitat d’adaptar-se i a les noves generacions.